<< Tornar

EL JOC HA DE SER DIVERSIÓ

Per a la majoria de la gent, l'atracció del joc resideix en la intensa emoció creada per la possibilitat d'un benefici sobtat i inesperat. Tanmateix, la realitat suggereix, i la investigació ho confirma, que per a una petita minoria de persones, el joc deixa de ser un plaer i es converteix en un problema real quan la idea de tornar a jugar per continuar guanyant o recuperar les seves pèrdues es converteix en una obsessió.

EL JOC ÉS LA FORMA MÉS ANTIGA D'ENTRETENIMENT

Els jocs d'atzar es troben entre les formes més antigues d'entreteniment. La gran majoria de persones juga per plaer, per diversió i ho fa de forma esporàdica, aposta una quantitat controlada de diners i pot deixar de jugar quan ho desitja.

Per a algunes persones, el joc es practica com una activitat professional, una forma de vida, apostant els seus diners de forma deliberada en aquells jocs que els permet un cert grau de control, basat més en el càlcul objectiu de probabilitats que en la passió o l'impuls momentani.

I existeix un grup de persones (entre el 0,5% i el 1,5% de la població adulta) per a qui el joc es caracteritza, en major o menor grau, per la seva pèrdua de control o per la seva manca d'habilitat o capacitat per deixar de jugar, quan el joc deixa de ser un entreteniment per convertir-se en una necessitat. Aquestes persones són, o poden acabar sent, jugadors amb problemes i arribar a l'addicció.

QUAN LA DIVERSIÓ ES CONVERTEIX EN ADDICCIÓ
Normalment, no s'arriba a l'addicció de la nit al dia. Abans que el joc arribi a convertir-se en un problema real, es freqüent que el jugador amb problemes passi per una sèrie d'etapes de diversa duració i intensitat:

1ª ETAPA: L'EUFORIA DEL GUANYADOR
El jugador obté la diversió genuïna del joc i experimenta l'excitació de guanyar i de perdre a l'atzar, és a dir, de forma no previsible de jugada a jugada. A més a més, el joc és sinònim de contacte social i permet augmentar l'autoestima personal, especialment si s'experimenta una certa sensació de domini sobre la sort.
Quan, estimulat pels seus èxits, el jugador extrau un reforçament positiu general que el porta a acceptar riscos excessius, l'eufòria el pot portar a buscar diners de tercers per mantenir i fins i tot incrementar les seves apostes.
Aquesta etapa pot durar d'alguns mesos a molts anys.

2ª ETAPA: LA PÈRDUA DE CONTROL
Al principi d'aquesta etapa, alguns jugadors són capaços de controlar les seves pèrdues. D'altres són ràpidament capturats per un incontrolable desig de compensar-les, malgrat vagin fent-se importants en assumir riscos que deixen d'estar al seu abast. Els diners perduts sovint són diners prestats - per la família, amics o entitats financeres - o el jugador recorre a la mentida o al frau per obtenir recursos.
Socialment, el jugador se sent aïllat i perd el contacte, l'afecte familiar i la confiança dels seus millors amics. En poc temps, el reforçament positiu que el joc li proporcionava es torna negatiu, perquè el joc s'ha convertit en una obsessió dominant, un intent paradoxal per escapar de l'espiral dels seus creixents problemes i preocupacions.

3ª ETAPA: LA DESESPERANÇA
El jugador viu sobre tot per jugar i en aquest estat sol mostrar-se inquiet, irritable, hiperactiu, amb alteracions del son i pèrdua de l'apetència, freqüentment amb abús de l'alcohol i del tabac. Pot debilitar-se el desig de viure, la integritat mental i física, amb sentiments d'impotència i gran desemparança.
Si el jugador assumeix que no podrà deixar de jugar, àdhuc admetent que no és capaç de guanyar, acabarà per fi enfrontant-se amb la seva pròpia contradicció, amb la que li resulta difícil solucionar els seus problemes.

4ª ETAPA: L'ABANDONAMENT, L?AUTO-CONFRONTACIÓ, LA RECUPERACIÓ POSSIBLE
Arribat a aquesta situació, al jugador se li presenten diverses alternatives: continuar amb la seva conducta actual indefinidament, intentar buscar solucions pel seu compte o decidir-se a buscar ajuda, fent front al problema amb el recolzament de la seva família, els seus referents socials i, en el seu cas, els mitjans professionals especialitzats. En tot cas, el jugador necessita aportar la seva voluntat genuïna d'admetre el seu problema i enfrontar-s'hi amb les seves conseqüències.

<< Tornar